sábado, 25 de mayo de 2013

Brown Sugar a La Momia (Sant Benet) Montserrat

En 1969 se escribia y grabava Brown Sugar, pero hasta 1971 no se comercializaria este temazo clasico de los Rolling Stones, una canción que mas de uno se ha desgallitado cantandola y que sirvió como nombre e inspiración para esta via Old School de las vias Montserratinas, ubicada en Sant Benet, en La Momia, marca un estilo y tendencia de la epoca con alguna presa prefabricada, siempre con fama de dura a pesar de su dificultad y seguros distanciados, abierta por arriba en 1981 y cuya primera ascensión corrio a cargo de M.Millet, L.Martinez y V. Viciana en 1981, una clasica de la old school montserratina que no podía faltar en la maleta de viaje.



Brown Sugar, era una vía pendiente que tenía que hacer, pero nunca encuentras el compañero para este tipo de vias, Kalvin tiene muchas ganas de hacerla y aunque no se prodiga mucho en las vías de varios largos esta le hace especial ilusión, por fin conseguimos poner dia y fecha, con mucha antelación marcamos en el calendario, y las semanas van pasando, no se que tiene que me motiva especialmente, allí que despues de un tiempo sin subir escaleras y donde juntos hemos pasado tantos dias, que vamos de nuevo.


 La Momia fotografiada desde Gorros Foto: Victor Tardio

Pues allí estábamos bien tempranito para que no se nos hiciese tarde, es que ya nos vale, empezar tan temprano es la costumbre de ir a hacer metros tiene sus consecuencias, no le da el sol a la vía todavía así que hemos pasado bastante frío.

-Primer largo: Tirada de 6a+ con los seguros justos, si no recuerdo mal cuatro en total en una tirada de 15-20 m (unas reseñas dicen 20 yo diría que 15, es mas corto de lo que parece), esta reequipado con parabolts, un consejo, si se va justo escalando esta dificultad mejor abstenerse, no se puede escalar en Ae ni nada similar hay que escalar entre seguro y seguro y moverse y sobre todo tener ganas de buscarse la vida y navegar, resolvemos este largo a vista, nada de magnesio por ningún lado, no se la de tiempo que no pasa nadie por aquí, cuidado con no equivocarse, la vía empieza en la canal de la Tim, al poco de empezar la Brown Sugar hacia su izquierda sale una vía con parabolts negros (o oxidados) Pleniluni 7a y justo a nuestra derecha la Albert-Cervera, ya se ve alguna bagueta y cordino abandonado  en los bolts, la Brown Sugar resigue unos parabolts de color plata (no brillantes Fixe), esta primera reunión no es rapelable.


Primer largo de la Brown Sugar

Primera reunión, mas dos parabolts que no se ven en la foto

-Segundo Largo: Es el mas bueno de toda la vía, tiene unos 30-35 m de pura continuidad y algún paso entre medio de mirarselo bien, aquí hay muchos mas seguros, algunos bastante alejados y de escalar entre ellos, así que el que se caiga se juega sacarse el carnet de vuelo, este también ha salido a vista, y he disfrutado como un niño, desploma mas de lo que parece a primera vista, prepararos para un buen largo, aquí Kalvin iba haciendo pero se notaba muy cansado. Se pueden empalmar primer, segundo y tercer largo, saliendo una tirada de 65 m super buena.


 Kalvin empezando el segundo largo

 Una cordada en la Boy Roca del Elefant

 Autoretrato en la segunda reunión, empieza a darnos el sol

-Tercer largo: es mucho mas sencillo que los anteriores, pero no deja de ser un buen largo, hay dos variantes o por la Aranyes penjants que sigue recto hasta el agujero y feixa o por debajo de un pequeño agujero  ir hacia la derecha hasta llegar a la reunión de la Valor, donde se puede empalmar con esta y seguir recto y cima en dos largos. Kalvin tiene problemas para resolver este largo, le ha pegado un bajon, sube hasta la ultima reunión de la Brown Sugar, mientras lo aseguro ya veo que no esta fino, así que la Brown Sugar queda encadenada y nos bajamos, la idea era salir por la Valor pero en las condiciones de mi compañero no era posible.

-Descenso: Si solo queréis hacer la Brown Sugar que son tres largos, con dos cuerdas de 70 m os plantáis en un rappel en el suelo en el inicio de la vía.

 Kalvin en el tercer largo de la Brown Sugar


La Momia , vía Brown Sugar, justo en la reunión del ultimo largo, foto realizada desde la Magdalena Inferior por Victor Tardío

Pena que Kalvin no se encontraba bien, hubiese sido un buen colofón salir por la Valor u otra pero contra eso no se puede hacer nada, igualmente contento porque la idea era hacer la Brown Sugar, un sueño que Kalvin tenia ganas de realizar y yo la tenía en la lista de proyectos, una buena vía Old School, todo y tener algún picado apenas se aprecian o más bien alguno me lo he saltado, entre el frío y que no estaba nada marcado por magnesio, una vía recomendable para disfrutar.

 Panoramica de la cara Oeste de Montserrat



Reseña de la Brown Sugar 




7 comentarios:

Aleix dijo...

Bona tarda,
Som la segona cordada de la concorreguda Rambla de l'Elefant i et vam veure xalar de valent a l'última part de la via (vam començar molt a la dreta i no us veiem al principi), durant el ràpel i durant l'intent de sortir sense rapelar, que guardarem en secret! Enhorabona per la via.
Preguntaré al meu company si us va fer alguna foto, potser de l'últim llarg o rapelant. Si en tens alguna més de l'Elefant que no hagis publicat (no sortim per molt poc!) ens la podries fer arribar?
Felicitats pel bloc!

Ferran Guerrero dijo...

Hola Sergi, de la vostre corda no en tinc cap, en tinc de la cordada que anava davant vostre, ja els he localitzat, osti, em sap greu, perque surten unes fotos molt bonesde la via desde aqui. La idea era sortir per la VALOR, perque la Brown Sugar acaba alla ons ens vam quedar, pero el colega es va possar xungo i llavors li vaig dir que lo millor era anar al Braç de la Momia i un rappel a terra, pero ell es va capficar que baixesim per la Brown Sugar, al final amb un rappel estavem a terra, tenia ell rao, m'hagues agradat empalmar amb una altre via, pero bueno tot no pot ser, llavors vau disfrutar dels seus gemecs, hahahhaha, aixó si que m'hages agradat veure-ho desde lluny. I gracies, igualment ara faig una ullada a veure si us vaig pillar a tots, va haver-hi un moment que hi hereu tres cordades, la ultima no se ben be que feien, pero va haver-hi un moment que vaig pesar que se la donaven. Moltes gràcies si teniu alguna foto sera guai, merci.

Ferran Guerrero dijo...

Aleix, acabo de mirar i de vosaltres no en tinc cap, ho sento, de la corda que anava per sobre vostres tinc cinc. Merci igualment

TRanki dijo...

Ostres...fa uns anyets amb la LILA la vam fer en una sola tirada...corda simple de 70 i unes 23 cintes amb allargos...i vam destrepar a la esquerra ( assegurats) per baixar a peu.

ARA me'n adono que la DARRERA TIRADA la vam fer per algun altre lloc...no era la Plenil.luni ( que tambe he fet i té parabolts) sinó alguna altra ( ara veig que l ARANYES PENJANTS ´s "el final" de Brown directa...POS ESO)...HAURE DE TORNAR??? jooooo!

Al KPUJO>Ressenyes Originals tens una de les primeres, en grau antic ( de xapa a xapa) i amb els dobles burils marcats...Crce que la primera en ROTPUNKT és del TXAVO+local que no recordo)...va ser dels primers ROTPUNKTS de una grau semblant...la primera integral va ser feta amb reposos...

Com a anècdota, una de les imatges BELLES que recordo, és el roig de la posta de sol i TONI ARBONÉS i ALEXIS TIBAU amb CORDA de 50 mts i 9 mm ( però de les antigues no les d'ara!!!!!) escalant la via ( a tirades) mentre el sol els anava encalçant...

EN aquella èpca nosaltres ni oloravem escalar aquelles dificultats...va ser molt inspirador.

Crec que l'Endika s'hi va fer mal al crux...la caiguda és curiosa.

I EL GRAU? no sé..sempre m'ha costat fer aquesta via...el CRUX és indescriptible...així com altres passos es poden sequenciar, mai sé com acabo passant, pillant presa petita fin arribar al BOLO marrón que ja et deixa respirar.

MOLT recomanable el LL1 de PLENIL.lUNI...és LA BROWN sense picats i 40 mts seguits...bonissim per lluitar a vista: 13 cintes minim.

Salut bow!!!!

Ferran Guerrero dijo...

ieeeeeee, bow, ja t'esperava, faltaves tu en aquesta piada, perque sempre tens alguna cosa a explicar que motiva, m'alegro que deixis la piada.

Sobre el grau, la vaig tirar jo tota de primer, el primer llarg correcte, el segon galactic per ser 6b+, he fet 7a's mes facils de llarg si no mes coses, pero aixo del grau ja sabem, si a aixó li sumes que que fins que no vaig arribar a la segona reunio i despres de 30 minuts de congelar-me em va començar a donar el sol al cogote ni t'explico, per fer aquest llarg vaig àssar-me uns 35-40 min escalant a vista, un tripi dels que m'agraden, navegant i buscant cantos, de picats de veritat casi ni els vaig veure, si que recordo un crux per mi en el segon llarg, amb dits super congelats, no se si era aquest, pero despres si que be la gran patata marro per la ma esquerra, (la veia despres desde la reunió), per mi el crux que el colega va flipar i jo tambe veient-lo desde la reunió, dos menas de regletas positives super bones , aixi molt frontal, una de ma esquerra i l'altre de dretas, un peu alt esquerre i aqui vaig començar a bloquejar fins que la ma dreta la vaig deixar per la cintura, estirant-me molt vaig intuir per la ma esquerre una mena de lateral bidit (aixo ho vaig veure despres), bueno total que vaig tirar-me a muerte a per ell i em vaig quedar d'aquesta mena de bidit i a sobre per dreta un tridit d'arenisca que et deixa agafar aire, uns passets extranys y arribes al bolo, la veritat anava escalant molt concentrat i dient-li al partner Oju vigila, tenia molta feina per escalfar-me les mans, pero bueno va ser rothpunt a vista a muerte, m'agarada l'ambient que te , uns cañonazos super guapos, un escalador apurat en el 6b+ aqui les pot passar molt putes. L veritat que no canvia gaire si el tercer llarg el fas recte o cap al flanqueig de la dreta, marca lo mateix, es mos logic recte, un viote, i ja vaig mirar-me la PLeniluni tambe molta un trekking pilero pero aixi a primer cop d'ull diria que igual es de l'estil de la Brown, ja et dic els picats casi ni els vaig tocar, sgur que algun si, pero no els vaig identificar, el colega em va dir quant pujava que m'havia saltat uns quants per la falta de magnes, ni idea, anant a vista es lo que te, anava navegant. Un viote autentic, no la regalan. Salut bow i estem en contacte per aquest estiu.

TRanki dijo...

haha..ieah bow! mola el flaix...hahah...

Jo el primer cop NI SABIA que tenia picats...almenys són "esculpts" en forma de forats d'aquells que queda quan salta un codol o pastilla...no tenien taladro i pillaven una rebaba i la anaven engrandint de manera molt artística...el resultat és aquest...no t'adones i els agafes...estan molt repartits i semblen naturals...també n'hi ha que te'ls saltes...
La segona i altres vegades, la veritat, avisat ja els vaig veure...tampoc canvia molt...crec que els que son més importants estan al inici del LL2, que és més vertical i no mires tant què pilles.

M'imagino lolos de l'època intentant encadenar la via!!!!! bonissim, com han canviat les coses..

I SI, no crec que sigui una via recomanable si vas just de grau. No sé si ara esta amb bolts, però la vaig fer amb burils i els primers espits reequipats ( plaquetes de espele de alumini), i flipaves al LL3..el ll1 com que era mes facil i sense pati el passaves millor, però des del darrer espit amb plaqueta EMILSA fins la R3....uuuuuh! Vibrante....

Eng bow...felicitats per l'encdene...la propera CORDA de 9x80 o 70 i el trip esta assegurat, t'ho garantitzo, és sublim...fer la mòmia en 2 llargs ( si la acabes)...

Ferran Guerrero dijo...

Si, i es el que dius tu, el que jo li deia al company, mes que picats com els entenem , son retocats , arreglats amb molt "d'art", aprofitant aixó, les formes que llavors oferia la roca.

Ara esta tota amb bolts, solament queden els dos burils (dobles) testimonials de la primera reunió, i la resta de la via no recordo ara, pero de burils estan tapats o trets i els bolts possats a sobre, o sigui la feina que es va fer de reequipament esta molt ben feta, es nota que s'han esforçat per no deixa el museu del ferro a la paret, diria que algun forat s'ha tret el buril o el espit i s'ha foradat a sobre per el bolt. JA tinc una de 9,8 per 70, l'he utilitzat per esportiva rollo a muerte, es un fil de pescar, el colega m'ho va dir s'ha fet de una tirada tots els llargs de la Brown, ultra pilosa, jaja, te repossos, pero ultra pilaquen, ja tinc altres en el punt de mira, s'acumula la feina.